En una herència urbana tothom sap què hi ha: el pis. En una herència rústica, gairebé mai.
Apareixen vuit, dotze, vint parcel·les repartides per tres municipis, algunes a nom de l'avi, altres que ningú sap situar, i una que resulta que ja es va vendre als anys setanta però no es va inscriure mai.
Aquest és l'ordre que funciona.
Pas 1 — Treure la llista real
Hi ha dues fonts i cal fer servir totes dues, perquè no diuen el mateix:
El Cadastre. Amb el certificat de defunció i acreditant que ets hereu es pot obtenir la relació de béns a nom de la persona morta. És la llista més completa a efectes fiscals.
El Registre de la Propietat. L'índex central permet localitzar finques inscrites a nom d'una persona. És la llista que importa jurídicament.
Pas 2 — Situar-les de veritat
Tenir una referència cadastral no és el mateix que saber on és la finca. I en una herència importa, perquè cal decidir si es conserva, es ven o es reparteix, i això no es decideix sobre una llista.
Veure cada parcel·la sobre la imatge aèria respon en un minut el que una visita triga un dia a respondre: si té accés, si està abandonada, si el veí l'ha anat conreant, si és un pedregar o una parcel·la de regadiu.
Pas 3 — Mirar les càrregues abans d'acceptar
L'herència s'accepta sencera. No es poden agafar les finques bones i deixar les hipotecades.
Una nota simple per finca diu si hi ha hipoteca, embargament o afecció fiscal pendent. Amb vint finques pot semblar car, però és molt més barat que acceptar una herència amb més deutes que béns.
Pas 4 — Decidir el repartiment
Tres camins, i el segon és el que genera els problemes de la generació següent:
Adjudicar finques concretes a cada hereu. El més net. Requereix valorar i compensar diferències.
Deixar-ho tot en proindivís. El més fàcil de signar i el pitjor a mitjà termini: qualsevol decisió necessita tothom, i a la següent herència els titulars es multipliquen. Hi ha finques a Espanya amb més de cent copropietaris.
Vendre i repartir els diners. El més ràpid quan ningú no explotarà la terra.
Si algun dels hereus es queda la finca per treballar-la, des d'aquell moment és titular d'una explotació i li toca portar el quadern d'explotació: el registre de tractaments fitosanitaris és electrònic a partir de l'1 de gener de 2027.
Pas 5 — Inscriure, encara que no es vengui
Molta gent liquida l'impost i s'atura aquí. És un error que es paga després.
Sense inscriure, l'hereu no pot vendre amb garanties, no pot hipotecar, no pot accedir a la majoria d'ajuts, i queda exposat que un tercer adquireixi drets per l'ús continuat.
Els terminis que corren
L'Impost de Successions es liquida en sis mesos des de la defunció, prorrogables sis més si es demana dins dels cinc primers. La plusvàlua municipal, en el mateix termini, als ajuntaments on correspongui.
Els sis mesos passen de pressa quan cal localitzar vint parcel·les i reunir quatre germans.
Per on començar
Per situar el que hi ha. Amb Catastro GPS pots anar veient cada referència cadastral de la llista al mapa, amb els seus límits i la seva superfície, i fer-te una idea real del patrimoni abans de repartir res.
És la diferència entre repartir una llista i repartir finques.



